L'Ebre és el gran riu de Catalunya, la seva presència indefugible ha donat un caràcter singular i suggeridor a les comarques riberenques per l'actuació incessant sobre els seus marges i les formes de vida de la seva gent.
L'Ebre forma la conca peninsular més gran d'Ibèria, constitueix un important sistema natural, a més d'una via clàssica de comunicació i una font contemporània de recursos, i aplega un conjunt tan gran de valors al seu entorn, que el seu interès depassa el marc de les comarques riberenques.
L'exposició "L'Ebre, camí d'aigua", ha estat produïda amb el Museu d'Història de Catalunya dins del cicle Catalunyes, i s'ha presentat al llarg de 1999 al Museu del Montsià (febrer-maig) i al mateix Museu d'Història de Catalunya (juny-setembre). Amb posterioritat a la seva itenerància, es preveu la instalació definitiva d'una part de l'exposició a Amposta, obrint el discurs de les noves sales d'exposició permanent a inagurar un cop acabada la segona fase de les obres d'ampliació del Museu del Montsià.
L'exposició tracta de l'Ebre i les persones que han viscut a les seves ribes, des d'una perspectiva pluridisciplinària que sintetitza els diversos àmbits en què la seva influència es manifesta: el riu com a modelador del paisatge, font i espai de vida, camí i via de comunicació, objecte d'obres i aprofitaments diversos, etc. L'exposició s'estructura en diversos àmbits temàtics: El riu que solca la terra, El riu que dóna vida, El riu camí, El riu captiu i El riu escenari. L'exposició reuneix materials geològics i biològics representatius dels sistemes fluvials, així com els objectes vinculats a la navegació i al poblament a la riba del riu, els projectes o les obres hidràuliques, junt amb imatges i veus que evoquen el testimoni personal de la gent que ha forjat vora el riu unes formes de vida i una manera de ser pròpies.